Pública Bona vesprada,
aquesta entrada és en relació al lliurament de l’activitat, amb el disseny final de les portades i díptics. Per consultar l’anterior es pot accedir aquí.
LA REVISTA
La revista segueix mantenint els marges utilitzats pel seu interior, l’únic que varia és la retícula. Aquesta ens permet construir un disseny vertical.
Els elements fixes que es mantindran en el disseny de la portada en totes les futures publicacions són:
- El logotip d’Egeria Magazine a la part inferior de la portada. Sempre amb la mateixa textura que la fotografia i amb un mínim de contrast. Aquest element hi és present també al llom i la contraportada en una mida més inferior.
- Una fotografia a sang que serà la protagonista de la portada i contraportada. Serà on se centri l’atenció i el que marcarà la resta d’elements. Aquesta sempre serà al·ludirà a textures i instants volàtils.
- A la part superior, l’eslògan de la publicació, un recompte de dades importants que variarà en funció del contingut i el número d’exemplar. Aquest número apareix juntament amb el logotip al llom.
- A la part mitja esquerra, l’editorial.
- El codi de barres present en les tres cares per facilitar la lectura pels dispositius.
- La web on trobar el mateix contingut online només es troba a la contraportada.
L’única tipografia present és la utilitzada per l’interior de la revista, Megan Pro, en dues de les seves variants (Demibold i Regular). Al ser tot títols i informació a destacar s’ha optat per utilitzar només la família tipogràfica sense serifa.
Per altra banda, no hi ha un color obligatori. És la fotografia de portada la que genera el color de la resta d’elements. Sempre es prioritzarà pel blanc pur però assegurant el contrast amb la imatge de fons. El logotip principal replicarà la textura de la fotografia assegurant sempre com s’ha apuntat anteriorment el mínim contrast.
Els aspectes que assegurant la continuïtat són principalment la distribució fixe dels elements d’escrits en primera instància (el logotip, l’eslògan, el número d’exemplar, el codi de barres, …) així com l’ús destacat d’una única imatge que esdevé protagonista. Aquesta és una subtilesa del tema o fil conductor de l’exemplar.
La part del codi de barres que hi apareix al llom formarà, junt amb els següents exemplars, un entramat o teixit de línies. A més, el contingut d’aquest està orientat per a facilitar la lectura amb els exemplars seguits. Aquest llom medeix 5mm partint de les 68 pàgines, el tipus de paper i l’enquadernació. S’ha optat per un paper offset standard ahuesado d’un gramatge de 90gr amb una enquadernació rústica cosida i encolada. Tot i que apriori es volia adjudicar un tipus d’acabat diferent que simulés la textura de la fotografia, s’ha optat finalment per aquest. Una simulació de quaderns de mà.
El que s’ha volgut aconseguir amb aquesta proposta és refugir de l’estil marcat i habitual de revistes de viatges. Per crear una nova publicació que no entén d’edats sinó de sensibilitat. No pretén ser una revista que et descobreixi llocs paradisíacs ni anècdotes transcendentals. El que vol és inserir la mirada crítica al viatger, ajudar a reflexionar sobre l’experiència i educar una nova manera d’entendre el viatge (o recuperar-la). Segueixen tenint el seu espai elements importants com el logotip, però desapareixen els titulars. Aquests són substituïts per un contabilitzador variable de idees i reflexions.
EL DÍPTIC
El díptic de cada un dels exemplars són simples i reflexius. L’objectiu principal d’aquest és plantejar-te una pregunta “¿Qué es viajar?” on la revista (i inclús el mateix díptic en petita escala) t’ajuda a construir la teva pròpia resposta.
Es construeix a partir de la fotografia de la portada i altra cop només hi apareix una única tipografia. A diferència de la portada que tota ella era la imatge, en el díptic només hi apareix en la cara posterior. A la cara principal, és el logotip de l’aerolínia amb la textura de la fotografia l’element protagonista. Esdevé un ‘petit tastet’ del que hi trobaràs dins.
El díptic està pensat per ser repartit junt amb els bitllets d’avió. És per aquest motiu, el seu format apaïsat i la importància de la presència de la marca.
DISSENYS DESCARTATS
Aquí es mostra alguns dels dissenys descartats.
Inicialment es pretenia afegir un element horitzontal que recordés a la forma del díptic i que permetés destacar elements importants com el logotip i els titulars. Donat que el que voliem era fugir d’esteriotips prestablerts i afegir una mirada crítica, canviem titulars per un possible contador. Però tot i així, aquest element rectangular roba massa protagonisme a la que si ho hauria de ser, la fotografia. Per això, es decideix prescindir d’ell i col·locar la resta d’elements als marges de la publicació. El logotip però passa a un segon pla i intentem recuperar la seva rellevància en la publicació augmentant la seva mida. Finalment, acabarà tenint presència en les tres cares de la portada.
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.